Recentment ha estat publicada una revisió sistemàtica que aporta evidència empírica per la potencial utilitat de les càmeres portàtils basades en el lifelogging per la millora de la memòria autobiogràfica. Aquest estudi es basa en l’anàlisi dels resultats de 20 estudis diferents que han utilitzat aquest dispositiu amb diferents col•lectius (joves sans, persones amb problemes greus de memòria degut a dany cerebral, persones amb deteriorament cognitiu lleu) per comprovar si millorava la seva memòria autobiogràfica.

La conclusió d’aquest estudi és que la revisió dels episodis personals a través de les pròpies imatges registrades des d’un punt de vista en primera persona, contribueix a una millora en el record d’aquella informació. Els resultats suggereixen que la visualització dels episodis viscuts enforteix la codificació de la informació i activa una sèrie de reaccions cognitives i emocionals que facilita la recuperació directa de l’episodi.

L’estudi també exposa algunes limitacions dels estudis realitzats fins el moment, com són que la majoria dels estudis s’han realitzat amb casos únics o amb mostres molt reduïdes, pel que són necessaris nous estudis amb mostres per tal que els resultats siguin més rigorosos metodològicament. Finalment, també es consideren les qüestions ètiques derivades de la utilització d’aquesta nova tecnologia.

 

  • Font: Allé MC, Manning L, Potheegadoo J, Coutelle R, Danion J-M, Berna F. (2017). Wearable Cameras Are Useful Tools to Investigate and Remediate Autobiographical Memory Impairment: A Systematic PRISMA Review. Neuropsychology Review.